* (Eva)

Porta una samarreta estripada, on el teixit desfet cau per l'espatlla deixant entreveure un tatuatge semblant al dels presos: la línia massa fosca i els colors tan sols insinuats. El dibuix de la serp enrotllada al voltant del què sembla un tros de fusta, senyala que ve d'una noble descendència. Clavant els peus al terra ple de sorra, empeny amb les mans la reixa que ens separa a tots de l'altre costat, del Paradís, cridant "Pregunta per mi a l'embaixada!". De sobte para, i així constantment, repetint els mateixos moviments, una vegada rere una altra. Quan es deté, mira al seu costat dret. Després mira al seu costat esquerra. Et clava els ulls amb la mateixa força que els peus se li claven al terra, i quan en un instant sembla que hagi d'explotar cridant alguna cosa als qui som en aquesta banda de la cua -ella resta sola a severs metres dels qui formem la fila india en esperes d'entrar de nou, tal com una desgraciada que espera la repatriació mentre la burocràcia només li posa traves- torna a agafar amb força la reixa i mirant cap endins crida "pregunta per mi a l'embaixada!".

Porta els cabells greixosos, però el cel de nectarina podrida que es presenta darrere seu, juga amb els pocs daurats visibles del seu cabell. "Pregunta per mi a l'embaixada!"

per Andreu Vidre