Em posaràs aquesta camisa de força ?
Després em fotografiaràs i m’intentaràs
convèncer que és un jersei de llana,
t’acaronaràs amb el teixit dur i aspre
com si fos tendre i moldejable, fregant-hi
la galta i fent petits gemecs de benestar
i comoditat mentre m’agafes de bracet.
Jo m’ho creuré tot, definitivament,
i amb un petit i verinós cop de genoll
a la cama, em faràs descendre i jeure al terra.
Marxes. Vergonyós.
Tota la cambra s’omplirà de vergonya.

T’estimo com el primer dia.

per Jordi Vernis