Interrupció Grupista II

Comme mi pûs

Comme mi pûs mon amour
tengo gangrena y me estoy helando
cógemela, nena
te la meteré por el ano

Las vírgenes mutantes
visten de oro
oro del moro
¡Que cante en el coro!

-¿Hay alguien en casa McFly?
¿Hay alguien en casa?-

El moro trae membrillo
membrillo y pasta de higo
y lo tira, ensuciando al partir
la pared con el póster de Amèlie

Chauvinistas del mundo, uníos
canta el mauri pegándose en el pecho
dejad la píldora, tened muchos críos
abrid la ventana y tiradlos al cielo

-¿Hay alguien en casa McFly?
¿Hay alguien en casa?-

Interrupció Grupista I

1

Ja no ets aquella porta oberta i plena de nervi
que donava al santuari sense sants,
que amb aureola penitent beneïa fulles seques.
M’he trepitjat els peus,
el so sord de l’insecte trepitjat per la furgoneta.
Podem dir que l’home és un home per l’home,
fet per un Déu, com un Déu, per l’eternitat de l’incertesa.
Doneu-me un forat al vestuari per espiar els fongs
verinosos, esperant el terra moll per descobrir el capvespre.
JO sense tu i tu morta som tantes coses,
foscos i robusts com la mel de castanyer rajan-te per la boca.
Tanca la porta d’Allí però abans ballem un Twist o una Polka
abans que tot s’acabi.

2
Després de tot: vindries amb mi diplomàtica com el silenci?
Revestida de betum per despistar-me en un últim moment?
He tornat per no escapar-me del càstig,
per sentir l’etern petar-se els dits del goril·la que m’apallissarà “a les 5 a fora”.
si algú ens separés l’apartaria, si algú em salvés m’enfonsaria.
L’oració i el retrat de l’avia com l’únic que pobla la meva ment en la primera patada.
Tinc dos ulls perquè en facis boles xineses; et veuré per dins.
De com notaré que la mà que rebo és realment la teva, ja hi pensaré després.


3

Et recordo bruta, amb el mono de la destil·leria del costat del port.
Helena, desenganya’t, ni la guerra de troia estava feta per tu.
Violada als vuit, maltractada als trenta, però sense saber que els reis són els pares.
D’acord, som poetes, però qualsevol segurata ens pot llençar al port.

4

Què es deu? Avui sento que puc pagar-ho tot,
fins i tot el que et cusin l’himen de nou si no em porto bé, verge meva.
El Yeti és invencible però pot passar-ho malament sense una barra de crema de cacau,
Caient pell a pell del llavi inferior, com les espores d’un fuster fent una taula.
La teva saliva el meu vernís.
Igualment ja és prou meu el semen que et surt de la boca, igual de blanc.
Tu i jo, fosos com una neu per on hi han passat roderes.
“el moreno de muntanya a la neu és millor” deia la Marta Pi mentre jo li mirava els pits.
Oh!Oh! Tinc un himne però m’he quedat sense veu...
calla marrana i canta’m l’alineació de Wemblei ’92 que si no no hi arribo.
Zubizarreta, agafa’m la teta, Koeman, escupa’m,
i tu, com el comentarista Italià que retransmeté el gol, xisclant “E un missile!!!!”


5

Veig les quatre cadires buides, el cendrer ple, i el revòlver tombat damunt la taula.
El Sheriff s’està follant la meva dona, la meva dona no corre perill, doncs.
Quan rebi la primera bala, ellà rebrà la punxada de la punta de l’estrella de coure barat.
Podria pensar que és una emboscada, però ella m’odïa massa per acabr-ho tot tant aviat.

El Grupisme

El grupisme no és una activitat lúdica, tot i néixer en moments de diversió. El grupisme vol crear una interactivitat real, no fictícia. Per això el seu resultat és literari, no informàtic, tot i que en aquest cas, per la seva difusió en el medi que ens trobem, pugui ser traduït mitjançant milions de píxels.

Participar mitjançant petites frases, versos, estrofes.... El que sigui! El com distribuïr la tasca de cadascú en el resultat final és decisió dels implicats. Ara bé, no pot ser desvetllada l'autoria de cada part del text, i per descomptat, la seva elaboració ha de resultar espontània i ràpida per part dels participants.

Junteu-vos si us plau, i escriviu conjuntament, a parts acordades, o sense pactar, com vulgueu, però que l'obsessió per evocar ("evocar", quant gastada ja aquesta paraula) no us freni en l'elaboració ràpida i decidida d'uns textos que podeu enviar, per descomptat, a glass_ghost_children@hotmail.com on seran llegits amb cura i publicats al mateix Dvornik amb les condicions que sol·liciteu.