Exhortacions

Donat que la gent té cada vegada menys inhibicions, o no masses, sense estar per això ni una mica més sanes, un mètode catàrtic el qual no portés com a norma la perfecta adaptació i èxit econòmic hauria d’anar encaminat a despertar als homes la consciència d’infelicitat, de la general i de la pròpia i irremeiable derivada de la primera, i a treure’ls- hi les falses satisfaccions en virtut de les quals es manté en ells l’ordre despreciable, que externament dóna l’aparença de no tenir-los sota el seu poder. Només amb el sofriment del fals gaudi, amb l’aversió al tot el que s’ofereix i amb la sensació de la insuficiència de felicitat [...], es tindria una ideal el qual es podria experimentar. L’exhortació a la happiness en la que coincideixen el científic entusiasta que és el director del sanatori i el nerviós cap publicitari de la indústria del plaer, tenen tots els trets del pare temible que brama contra els seus fills per no baixar contents l’escala quan ell, malhumorat, torna de treballar. És característic del mecanisme de la dominació impedir el coneixement dels sofriments que provoca, i de l’evangeli de l’alegria de viure a la instal·lació d’escorxadors humans hi ha un camí recte, tot i que estiguin aquests, com a Polònia, tant apartats, que cada ciutadà el país es pot convèncer de no sentir els crits de dolor. [Th. W. Adorno, Minima Moralia]

per Ex- Hugonot