Si un estima per tota la vida, una mateixa persona, amor de la qual no li correspon; notarà el flaquejar de les cames quan es trobi davant de persones que sí li mostren el seu amor i afecte. La desolació arriba quan un descobreix que es sent més estimat per la primera que per aquella a qui més s’ha acostat, relativitzant-se així, tota transcendència dels efectes de la distància L’amor és un punt que juga a favor de Descartes i Aristòtil: negar el buit, la distància fonamental. Tota distància desapareix.
per Andreu Vidre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada