Bevia orlanda. Seixanta graus barrejats amb neu. Va ser vell abans de fer-se vell. Una taula de marbre, un got d’aiguardent, la mort es pronunciava als ossets de les mans. Boines transparents sobre els caps dels companys de manilla. El doctor el va avisar: el seu fetge ja no és del color dels crepuscles. Bevia orlanda. Seixanta graus barrejats amb neu. Quan agonitzava va demanar l’últim trago i el mossèn s’hi va avenir misericordiosament. Encara va viure tres anys. Com els bancs que maldeia o l’Estat, l’Infern sempre és aquí per ajudar-te.
Guillem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada