*

Odïo els qui fumen als lavabos. Odïo els empleats de banca. Odïo els seus fills. Odïo la gent que no diu bon dia. Odïo la gent que et diu "cuida't" (perquè tu no em cuidaries mai oi?). Odïo les escales mecàniques, ganduls que preferirien que un assassí matés la seva mare, per no poder fer-hi ells res, abans que per una situació en la qual tinguéssin l'oportunitat de moure el cul podent evitar-ho. Odïo les mares solteres que van amb el cotxet i et miren de dalt a baix pensant en tu com un possible candidat per refer la seva vida. Odïo les noies maques de pot i rimmel amb texans ajustats, botes amb tacons i bolso qualsevol. Odïo el sempre passar per davant casa teva i que tu mai hi apareguis espontàniament: inharmonïa preestablerta. Odïo els ateus. Odïo la gent gran que va a missa empolainada. Odïo quan et diuen que "t'aprecien". Odïo els voltors amb cap d'home que matarien perquè el seient buit del metro sigui seu. Odïo els anglesos. Odïo els anglesos joves. Odïo l'orgull. Odïo els llatino-americans que criden o parlen d'una punta del carrer a l'altra. Odïo els dependents que si se't cola algú no hi fan justícia. Odïo els científics. Odïo els qui com que no saben res de ciència desprecien els científics. Odïo Putin, l'encarnació del mal. Odïo els nens amb samarreta de Che Guevara. Odïo els nens que són d'esquerres mentre els seus pares treballen a La Caixa. Odïo les màscares. Odïo els qui creuen en el destí. Odïo els qui no es comprometen. Odïo la facilitat de no complir una promesa. Odïo la felicitat dels qui no es preocupen en complir una promesa. Odïo la mandra. Odïo tenir-te llàstima quan podria odiar-te, i haver-te de demanar que no em recordis per aquesta tendència a odiar.

per Andreu Vidre