dimarts, 13 de novembre del 2007

Avís: L'atlant i el seu atlas

Després d'una interrupció per la impossibilitat de publicar tot el que havia rebut, al no estar jo, el responsable de pujar els articles a la xarxa, en disposició; l'Dvornik torna amb una nova secció. La nostra gran figura mítica, l'atlant, després d'un llarg mal d'espatlles i cansat d'haver de sostenir quelcom sobre seu del qual no en podia saber res més que la seva presència tàctil, ha decidit, com en una adopció de la pròpia majoria d'edat, fer-se conscient de quina és la seva responsabilitat. I no sabrà quina és realment la seva responsabilitat, suportar la Terra sobre seu, fins que no la conegui amb prou amplitud. Així que el nostre gegant ha decidit jeure per un instant, un instant que ens dedica, i obrir la seva pròpia responsabilitat, obrint l'atlas que ens conté geogràficament, i conéixer un racó del deure que li pertoca. Un diria "Quina sort per ell!" doncs descansa del pes el qual ha de fer-se'n càrrec cada dia. Però li puc mirar la cara, i no hi ha precisament repòs en les seves faccions. No és cap descans ni cap alivi el coneixement, l'haver de comprendre la responsabilitat que un simplement anava suportant amb el simple pretxet de "qui dia passa, any empeny". És ara, quan creiem, arriba la feina més dura. Sort en tenia, de simplement, limitar-se a sostenir-nos.
per Ex- Hugonot

Què és veritat? (Crist i Pilat), Nikolai Ge, 1890

Què és veritat? (Crist i Pilat), Nikolai Ge, 1890
<< Tota veritat és, al capdavall, creença>> [Novalis]
A cada model d'Estat li escau
un model de prostitució.
Qui és la puta a l'Estat del Benestar?
-preguntà el reu-.
El benestar -respongué el Senyor.