No espero res de vosaltres, soldadetes de plom.
Alçeu els fusells davant les esquenes de coure.
El vellut dels vostres ulls intentant ocultar l’alcohol
d’ahir, d’avui i de sempre.
El sempre esperar sobre els tolls, fang o carn
aigua i pell morena; no espero res de vosaltres
però si et gires i em mostres l’alcohol d’ahir,
d’avui i de sempre
et cosiré l’himen sense dir res i et prometo
que marxaré per sempre.



Jordi Vernis