El fracàs del pensament tolerant

L'art i la filosofia representen la capacitat d’obeir, en el primer, l’un a l’altre; però també la incapacitat del segon en aquest aspecte. Ve la reflexió donant un fruit en qualsevol àmbit, el que sigui, mostrant en la seva versatilitat una conclusió extreta a partir d'ella mateixa o de la unió d'ella mateixa amb una dada exterior. El pensament resultant pot ésser copsat, també en la seva versatilitat, per qualsevol llenguatge artístic, resolent-lo millor o pitjor però arribant a una iniciativa concreta i moltes vegades de qualitat. Obeeix i té milers de recursos per representar el que la reflexió exposa. No així a l'inrevés. Només fa falta que una obra particular mostri una ínfima línia de la seva composició que qualsevol reflexió pronunciable sobre ella es perd, en un instant, en la infranquejable cruïlla de tots els seus possibles discursos: l'antropològic, el social, el descriptivament tècnic, l'econòmic, l'historiogràfic, el merament especulatiu, el formalista, etc...

El pensament és despòtic per naturalesa, no sap obeir. D’aquí la gran dificultat de sentir-nos bé quan hem de seguir idees dels altres i encara menys, tolerar-les.

per Ex- Hugonot