Entrades
El llindar i la graula, praha i kavka; o el que és el mateix, Praga i Kafka. Aquest és el principi i el final del què aquí es proposa, i que com s’indica, versa sobre tot el terratremol d’idees, grups, art i bullició intel·lectual que dominà la ciutat de Praga a finals del segle XIX i a principis del XX. Tots els signes que van suposar quelcom especial en els diferents àmbits de la cultura s’han intentat recollir dins els límits geogràfics de la ciutat i circumscrivint-los a una gran varietat de temes i personatges. Precisament per voler tractar amb una gran varietat, per voler mostrar un ampli ventall de tot el que va suposar una de les activitats culturals, associades a una ciutat concreta, més potents de la història hem decidit titular així el nostre treball, definint els seus dos extrems: Praga i Kafka.
Això no vol dir de cap manera que ens dediquem, un altre cop, a inspeccionar les relacions entre la ciutat i el qui és segurament la seva figura més universal. Aquest no és un treball sobre Kafka, tot i que en la part final es dediqui a contrastar tot el que hem vingut exposant, amb la mostra de la ciutat tal com aquesta foun concebuda pel gran literat. Però com hem dit es tracten d’extrems. Tal com hem volgut començar aquesta empresa, en un primer capítol anomenat "Mite, identitat i nacionalisme", ens anirem aproximant a la ciutat poc a poc intentant conciliar àmbits tant diferents com veïns els uns dels altres, però intentant seguir un mateix eix temàtic, que s’ocuparà en aquest cas d’intentar situar una descripció tant topográfica com artística que ens permeti esboçar quina fou la situació de Praga a finals del segle XIX.
Hem cregut convenient, degut a la gran càrrega mítica de la ciutat i a l’empenta de la gran qualitat artística que s’hi produeix per tal de subratllar dit carácter mític, de realitzar una primera aproximació a tot el que ens depararà a partir de temes més dirigits a una descripció social i històrica de la ciutat, degut a la gran importancia que l’emergent nacionalisme tindrà, tant en les complexes relacions dels pobles que formaven Praga (i per tant entre els seus artistes), com en les complexes relacions entre l’aparició d’unes obres i les altres.
El com van poder conviure i relacionar-se activitats que seran tant diferents, dins un context social tant variat i heterogeni, és l’objectiu d’aquest primer capítol, el qual intentarà d’aquesta manera elaborar una identitat que s’està buscant en aquella època amb el nacionalisme txec, una identitat que independentment del mite, que serà reaprofitat per un fort pensament nacional, es va formar a partir de l’art, de la gran quantitat de grans personalitats que van fer saltar Praga com a una de les primeres potencies culturals europees. De la música als cercles literaris, de la història a les llegendes cultivades sobre la ciutat; en tant divers temari intentarem crear una base sòlida que ens pugui conduir fins al final.
Ja més centrat en l’art, intentarem mostrar un seguiment de la gran varietat de moviments artístics concrets, particulars, que van intentar conviure en una ciutat que obrí els braços totalmetn en una fascinació total per les avantguardes. Tal com passa en el primer capítol, la gran varietat de temes a tractar fa que haguem de prendre un referent unitari per aglutinar els diferents continguts. Ha estat l’home, la figura humana i l’entusiasme que en les diferents avantguardes va provocar en la seva representació, el motiu que ens portarà a veure totes les vicissituds que ens pot oferir aquesta capital de les avantguardes, capaç de donar explicació i sentit a l’aparició de caràcters i idees que es contraposen (com l’Art nouveau i l’expressionisme, per exemple), puguin formar un argument lineal i que no caigui en la dispersió. Modernisme, cubisme i expressionisme, la relació entre dos dels grans representants del context artístic dues de les grans ciutats de l’art d’aquell moment, Rodin i Rilke, Paris i Praga; la literatura dels germans Capek, tots aquests elements giraran al voltant de com l’home es va replantejant gràcies a l’art elaborat a la capital txeca, tal com ella mateixa es va replantejant a mida que invita a triomfar els diversos estils que acabaran triomfant. Veurem evidentment els dos replantejaments.
Serà així com arribarem a l’últim capítol, a l’últim replantejament, o millor dit, a l’últim gran replantejament que patria tant l’art de Praga com Praga mateixa: l’activitat incomparable de Kafka. Kafka mostrarà, en més d’un àmbit, un contrast molt voluminós pel que fa tant a concepcions vitals com estètiques que s’hauràn exposat anteriorment. Kafka tanca una època, per molt que el nostre marge històric abasti activitats que es donen posterior a la figura del literat, però la imatge que l’autor ofereix sobre Kafka, és un món per ell mateix; i tot i que el “Cercle de Praga” on Kafka, Max Brod i companyia van creixent al voltant de la ciutat, ja anirà realitzant diverses aparicions en capítols precedents, aquí no es tracta de senyalar una descripció de totes les obres on Kafka sembli dibuixar la seva ciutat (i per això mereix un apartat especial.)
El que en aquest últim capítol es proposarà serà realitzar una ullada al tipus de relacions que en certs aspectes molt concrets creiem que van ser decisius no per caracteritzar totalment Kafka (aquí no volem realitzar una visió omniscient de la seva personalitat) sinó per intentar veure com es va produir en el seu imaginar, tant literari com mental, una visió de la ciutat tant particular i tant oposada en certs aspectes a molts que s’han donat anteriorment. Convé remarcar aquest fet amb insistència, es tracta de revisar com Praga va esdevenir un centre tant ric cultural i artísticament, i per tan convé parar atenció a tantes visions de la ciutat com sigui possible. El tractament de Kafka serà sempre supeditat a aquest fet, mai oblidant la importància de la ciutat en la seva obra i la seva vida, però amb la única finalitat de veure la importancia de l’autor concret dins el tot unitari que volem esposar en la nostra “radiografia” de la gran ciutat txeca.
Això no vol dir de cap manera que ens dediquem, un altre cop, a inspeccionar les relacions entre la ciutat i el qui és segurament la seva figura més universal. Aquest no és un treball sobre Kafka, tot i que en la part final es dediqui a contrastar tot el que hem vingut exposant, amb la mostra de la ciutat tal com aquesta foun concebuda pel gran literat. Però com hem dit es tracten d’extrems. Tal com hem volgut començar aquesta empresa, en un primer capítol anomenat "Mite, identitat i nacionalisme", ens anirem aproximant a la ciutat poc a poc intentant conciliar àmbits tant diferents com veïns els uns dels altres, però intentant seguir un mateix eix temàtic, que s’ocuparà en aquest cas d’intentar situar una descripció tant topográfica com artística que ens permeti esboçar quina fou la situació de Praga a finals del segle XIX.
Hem cregut convenient, degut a la gran càrrega mítica de la ciutat i a l’empenta de la gran qualitat artística que s’hi produeix per tal de subratllar dit carácter mític, de realitzar una primera aproximació a tot el que ens depararà a partir de temes més dirigits a una descripció social i històrica de la ciutat, degut a la gran importancia que l’emergent nacionalisme tindrà, tant en les complexes relacions dels pobles que formaven Praga (i per tant entre els seus artistes), com en les complexes relacions entre l’aparició d’unes obres i les altres.
El com van poder conviure i relacionar-se activitats que seran tant diferents, dins un context social tant variat i heterogeni, és l’objectiu d’aquest primer capítol, el qual intentarà d’aquesta manera elaborar una identitat que s’està buscant en aquella època amb el nacionalisme txec, una identitat que independentment del mite, que serà reaprofitat per un fort pensament nacional, es va formar a partir de l’art, de la gran quantitat de grans personalitats que van fer saltar Praga com a una de les primeres potencies culturals europees. De la música als cercles literaris, de la història a les llegendes cultivades sobre la ciutat; en tant divers temari intentarem crear una base sòlida que ens pugui conduir fins al final.
Ja més centrat en l’art, intentarem mostrar un seguiment de la gran varietat de moviments artístics concrets, particulars, que van intentar conviure en una ciutat que obrí els braços totalmetn en una fascinació total per les avantguardes. Tal com passa en el primer capítol, la gran varietat de temes a tractar fa que haguem de prendre un referent unitari per aglutinar els diferents continguts. Ha estat l’home, la figura humana i l’entusiasme que en les diferents avantguardes va provocar en la seva representació, el motiu que ens portarà a veure totes les vicissituds que ens pot oferir aquesta capital de les avantguardes, capaç de donar explicació i sentit a l’aparició de caràcters i idees que es contraposen (com l’Art nouveau i l’expressionisme, per exemple), puguin formar un argument lineal i que no caigui en la dispersió. Modernisme, cubisme i expressionisme, la relació entre dos dels grans representants del context artístic dues de les grans ciutats de l’art d’aquell moment, Rodin i Rilke, Paris i Praga; la literatura dels germans Capek, tots aquests elements giraran al voltant de com l’home es va replantejant gràcies a l’art elaborat a la capital txeca, tal com ella mateixa es va replantejant a mida que invita a triomfar els diversos estils que acabaran triomfant. Veurem evidentment els dos replantejaments.
Serà així com arribarem a l’últim capítol, a l’últim replantejament, o millor dit, a l’últim gran replantejament que patria tant l’art de Praga com Praga mateixa: l’activitat incomparable de Kafka. Kafka mostrarà, en més d’un àmbit, un contrast molt voluminós pel que fa tant a concepcions vitals com estètiques que s’hauràn exposat anteriorment. Kafka tanca una època, per molt que el nostre marge històric abasti activitats que es donen posterior a la figura del literat, però la imatge que l’autor ofereix sobre Kafka, és un món per ell mateix; i tot i que el “Cercle de Praga” on Kafka, Max Brod i companyia van creixent al voltant de la ciutat, ja anirà realitzant diverses aparicions en capítols precedents, aquí no es tracta de senyalar una descripció de totes les obres on Kafka sembli dibuixar la seva ciutat (i per això mereix un apartat especial.)
El que en aquest últim capítol es proposarà serà realitzar una ullada al tipus de relacions que en certs aspectes molt concrets creiem que van ser decisius no per caracteritzar totalment Kafka (aquí no volem realitzar una visió omniscient de la seva personalitat) sinó per intentar veure com es va produir en el seu imaginar, tant literari com mental, una visió de la ciutat tant particular i tant oposada en certs aspectes a molts que s’han donat anteriorment. Convé remarcar aquest fet amb insistència, es tracta de revisar com Praga va esdevenir un centre tant ric cultural i artísticament, i per tan convé parar atenció a tantes visions de la ciutat com sigui possible. El tractament de Kafka serà sempre supeditat a aquest fet, mai oblidant la importància de la ciutat en la seva obra i la seva vida, però amb la única finalitat de veure la importancia de l’autor concret dins el tot unitari que volem esposar en la nostra “radiografia” de la gran ciutat txeca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada