dilluns, 7 de gener del 2008

*

És aquesta la única dignitat que posseeix la felicitat. L'agraïment. L'únic que es pot fer amb la felicitat és estar-li agraït. Un no pot ser feliç, sinó estar amparat per la felicitat: igual que un nadó en el ventre de la mare, no s'és conscient fins que un s'hi troba fora. Qui es consideri feliç, o és un mentider o està confonent sentiments i conceptes. A la felicitat o se la pot desitjar, no se la pot voler, no se la pot cercar. Només se li pot estar agraït, agraït per aquells suposats moments en què un fou feliç. És aquesta la única dignitat que conté la felicitat, que et converteix en una persona agraïda. Agraïda però no feliç. Com a molt et pot convertir en una persona preparada per donar les gràcies i que, en el moment de fer-ho, et gires i et prepares per actuar. Actuar, actuar, actuar, és per això pel que estem aquí. És un gran error creure que em vingut per ser feliços.


per Andreu Vidre

1 comentari:

Anònim ha dit...

Tenia moltes ganes d'enviar una petita paraula per dir gràcies pels punts fantàstic que està escrivint en aquest lloc. El meu temps de recerca d'Internet té al final ha honrat amb idees molt bones per a l'intercanvi amb els meus amics. I 'd expressar que molts dels visitants del lloc que ens són realment molt dotat que hi ha en una comunitat notable amb persones precioses amb tants punts útils. Em sento molt afortunat d'haver utilitzat la seva pàgina web i esperem que els moments més divertits que moltes de llegir aquí. Moltes gràcies de nou per un munt de coses.

Què és veritat? (Crist i Pilat), Nikolai Ge, 1890

Què és veritat? (Crist i Pilat), Nikolai Ge, 1890
<< Tota veritat és, al capdavall, creença>> [Novalis]
A cada model d'Estat li escau
un model de prostitució.
Qui és la puta a l'Estat del Benestar?
-preguntà el reu-.
El benestar -respongué el Senyor.