Exhortacions

Imaginem un ocell: per exemple, una gavina enamorada d’una joveneta. La gavina podria, per tant, conèixer a la joveneta (per ser diferent a totes les demés), però la jove no podria distingir a la gavina entre cent- mil. Imagineu el seu turment, quan, en el seu retorn per primavera, ella digués: “sóc Jo!”, i la jove respongués: “no et puc reconèixer”. En efecte, la gavina no té individualitat. D’aquí es després que la individualitat és el pretext bàsic per estimar, la característica de la distinció. D’aquí es dedueix també que la majoria no pot estimar de veritat, ja que la diferencia entre les seves pròpies individualitats és massa insignificant. Quan major és la diferencia, major és la individualitat, majors són els trets distintius i majors els caràcters que es reconeixen. En aquest profund sentit s’entén el significat de l’hebreu: conèixer a la seva dona, referint-se a la unió matrimonial; però cobra un sentit més profund pel que fa a l’ànima, el caràcter distintiu de la individualitat. Però, i per què tant de rigor? Ja que aquest Jo, el nostre haver-hi, el nostre ésser, és la suprema concessió infinita de l’eternitat a l’home i la seva garantia. [S. Kierkegaard, Diari íntim]

Ex- Hugonot