Entrades
Salou és tot el contrari del què l’ésser humà hauria de ser. Insult a la intel·ligència, ignominia moral, instints baixos, un immens collarí de bou on s’hi està disposat a pagar el preu més alt que una butxaca pugui suportar, per comprar-se la disfressa de llur bèstia i començar a estirar, a arrossegar el carro, el buc insígnia de la indecència. Salou és pensament automàtic, un cervell atrofiat i igual d’inflat que la bullofa a l’espai entre el dit gros i l’índex del peu que t’hi deixa el fil de la xancleta. l'aspresa de la comoditat com a automatisme. Una passió per tot allò que és baix, moribund en quan a sentiments i accions, passió gratuïta per la carn i per l’apologia de tot allò que és exterior. Mercat d’evasió, aparador on pagues per portar tu el cartell de liquidació per tancament. L’encarnació d’allò contrari a tot idealisme, a tota autosuperació. No es salven més els agraciats adinerats que gaudeixen de fantàstiques vistes en complexes d’apartaments, més escaients, en zones atractives apartades de la part principal (que en constituiria la platja); ja que també tenen el carnet malèfic, el de col·laboracionistes del gaudi, de l’amansiment dels sentits. Europa demostra estar malalta quan habitants de, en teoria, els seus països capdavanters s’hi reuneixen –amb un tarannà que sembla que creguin realitzar l’equivalent a l’emigració vers la terra promesa- per tal de cercar quelcom especial. Tota admiració i apologia de la superioritat de la resta d’aquests països vers el nostre desapareix quan ho contemples. Quan contemples que tot argument en pro d’aquests en base a la capacitat de treball, de contenció, d’esforç en el tirar cap endavant el seu país porta al capdevall, en lletra petita, el fet que només ho cometen perquè finalemnt els servirà per acudir a Sodoma i Gomorra. Donar la vida per Sodoma i Gomorra, la nova terra promesa. L’esforç i la tenacitat només com a vehicle per poder arribar allà on hi predomina tot el contrari! Ai las! És l’equivalent al dit de Kierkegaard: creure que un no està desesperat és la primera i més clara mostra de desesperació. Benestar i gaudi gratuït, és l’autopista que condueix directament a allò que l’home no hauria de ser. És clar que en totes les ciutats ho trobes, el problema és que a Salou la relació és al revés, ara has de trobar la ciutat dins la selva injustificada de benestar i gaudi gratuït.
per Ex- Hugonot
