Exhortacions

Com més ideal és l'ètica, millor. L'ètica no s'ha de deixar pertorbar per aquella vana retòrica de bocamoll, aquella cantarella la qual sempre resa que no serveix de res que s'exigeixi l'impossible; seria ja immoral el simple fet de posar-se a escoltar tal pallassada. [Sören Kierkegaard, El concepte de l'angoixa]

per Jordi Vernis

*

Quantes vegades series capaç de negar, davant un jutge i d'ells com a públic, que t'has masturbat incontables vegades pensant en els teus amics, fins i tot aquells més profunds, que trobes més atractius? Quantes?

Mentider....

per Andreu Vidre

*

Hölderlin fou qui més en contacte estigué amb Déu i amb els déus, qui sempre sapigué què és estar pres pel déu, deixar-s'hi endur, deixar que parli, que et parli, que es reveli. I li importava una merda la concepció tradicional de la familia.

per Andreu Vidre

Lala Blay - Liebeslied

Hi han veus que mereixen ser cantades. És la paraula feta puny i els ulls banyats en claror. És la karis platònica. Un estat de visió, on tot ve a arrebossar d'ànima: s'obre la boca i es diu, es pren la paraula al callat. Hi ha qui pren el camí/de la paraula al callat,/ hi ha qui demora el silenci. [...] Hi ha qui transita l'afrau, / hi ha, però, qui funda (Liebeslied VI). Hi ha qui funda, exacte. Hi ha qui deixa anar una pedra, qui marca el territori (així neix la llei, que ve del grec nomon, les antigues esteles que marcaven el principi i fi d'un territori, el llindar d'allò permisible), hi ha un acte d'entusiasme primerenc, un acte originari amb el que comença tot, una Tathandlung, un acte que ha de ser pur, eteri, natural. L'origen d'aquest acte, el seu caràcter al qual li deu tal originalitat, pot ser també una insatisfacció primera (l' streben en Fichte, una impaciència, una ànsia primera).

Tot això és a Liebeslied, el poemari amb el qual Lala Blay (llicenciada en Filosofia i Belles arts i professora a l'escola Mestral de Sant feliu de Llobrgat) guanyava l'any 2000 el premi "Benet Ribas", organitzat per la revista Recvll. En ell hi ha tot això, un caràcter visionari, entusiasta, tal com Ió al diàleg de Plató. Un nom s'aixecà i va distingir-se/ ningú no li negà la paraula. / Va alçar-se un oratge/ rosat de presagis/ ...vam veure l'aurora brillar sota els peus. (Liebeslied, IV). És visionari, messiànic, l'encadenament de poemes on es descriu de forma translúcida, lluent, el símbol del peix daurat, el gust de quelcom autèntic, com compartir-lo, com fer-lo especial. Asseure's a taula/ compartir el peix daurat/ i restar sense ofici/ sense nom/ desnonats (Liebeslied, VIII). Perquè si alguna cosa transmet Liebeslied és una misteriosa capacitat de fer sentir especial, especial davant un sentir ideal, poètic (poètic com s'entenia abans: visionari, espontani, fundador), tant en l'entusiasme com en l'ansietat abans esmentada: Saps la meva falta, i la portes a través de les muntanyes./Duus el meu fatic/ per la pedra asprosa. (Liebeslied, I); Vaig demanar que em llevessis la misèria/ em vas vetllar tota la nit. (Liebeslied, II); El fracàs/ seria sobreviure:/ no suportar/ l'embat del nostre amor/ fins el naufragi (Liebeslied, XXVI).

És precisament aquest caràcter d'anhel i entusiasme alhora, ansiós i visionari, el que permet recuperar aquest inmens poemari. Fou realitzat al 2000, i potser no seria motiu d'actualitat. Però creiem des de l'Dvornik que aquest poemari encara no ha estat superat en llengua catalana, perquè precisament fou fet l'any 2000, l'any que marca el llindar entre un segle i un altre, que funda una nova era. Liebeslied funda un ideal poètic, aquell que no té temps a ser escrit, i que un s'imagina cantat, mentre qui canta és pres per un anhel sobtat. Liebeslied funda un ideal poètic.





Lala Blay, Liebeslied, Biblioteca La suda (Pagès Editors), Lleida 2000

per Jordi Vernis

Tibet: Música i la mentida comunista

Sempre ens acompanyen a l'esquerra, en aquest blog, els accessos als videos que ocupen la secció El Mirador. L'Dvornik no és una revista d'actualitat, però tot i així cal mostrar el minim entusiasme vers la causa tibetana davant la mentida comunista de Xina. Mentida perquè mentida és tot el que surt dels comunicats d'un sistema totalitari. Mentida perquè -tal com precisament mostren els afegits videos amb els que ens ocupem d'aquest afer- la marginació del pais amb capital a Lhasa ja ve de deu anys enrere, no és degut a cap actitud o operació seva recentment vers Xina; mentida perquè el sistema governamental xinès s'afavoreix del què li ve en gana sense decantar-se cap un costat clar (forma social i divulgació ètica comunista; financiació i economia capitalista); mentida, per últim, perquè qui vol viure en igualtat i respecte extrems amb els demés no necessita de cap estat que ho vigili i ho imposi. Si ho necessita, és que s'està formant una societat basada en la mentida. I contra la mentida i en favor del Tibet, música. Música que forma part dels concerts realitzats entre 1996 i 1999 a diverses ciutats com San Francisco, Nova York, Washington, Amsterdam, Tokyo etc. Free Tibet Freedom concert.

la Redacció