El mirador - The reflecting pool

http://www.youtube.com/watch?v=nxTl5Km_hbs [Bill Viola- The Reflecting Pool]

http://www.youtube.com/watch?v=LlLPLO90fSk [Smetana - Vltava ]

El gran error dels miradors és tenir barana. O imaginar-los així. Amb barana, sobre un cim rocós, si pot ser amb vistes a un far, on s'hi arriba (a ambdós llocs) per unes escales estretes i uniformes. Potser l'error és nostre per imaginar-los així, però si un error ha de tenir un mirador és el gaudir d'un suport que separi el límit de la plataforma, sigui quina sigui, de l'observador. Un límit entre l'observador i l'objecte a observar, sempre a disposició en el nostre imaginari de saltar-lo, però no sense perdre-hi potser la vida.

Precisament per aquest motiu inaugurem aquest espai amb un video molt especial. El de Bill Viola (1951, Nova York), The reflecting pool (1977- 79), no només per ser una de les grans creacions de l'autor artístic en video més imaginari, estimulant, misteriós i decent (demanar-li decència a l'art contemporani ja és molt) del segle XX- XXI; sinó perquè simbolitza perfectament aquesta visió que desitja qualsevol persona atrapada en un mirador: la de saltar sense perdre-hi la vida. La de violar el límit que separa mar, muntanya, ciutat o edifici de l'observador qui s'ha de reprimir a no fer-ho. The reflecting pool simbolitza, per nosaltres, tot això.

Però el mirador no acaba aquí. l'Dvornik podia gaudir de música i ara en gaudeix, aquí en l'entusiasta i efervescent concert realitzat a la casa de l'òpera de Praga en 1990, en interpretació de la majestàtica, inabastable i senyorial Vltava, és a dir, El Moldava (1879), del genial B. Smetana (1824- 1884), que pren el nom del majestuós, inabastable i senyorial riu que creua Praga i la divideix en dos. Que la música sigui el més emocionant i alhora adequat que considerem per poder gaudir d'aquest espai no és l'únic motiu, tampoc, per haver estat insert en aquest moment. Mentre un escolta aquesta melodia que creix poc a poc, al costat del riu pertanyent, un desitjaria poder saltar la barana que separa al vianant del riu, i ser emportat per tota la emoció sense perdre-hi la vida, sense resultar ferits, sense perdre la sensació atemporal de la vista del riu, tal com li passa al protagonista de The reflecting pool.

no hi ha atzar a l'Dvornik, res sense significat.