dilluns, 7 de gener del 2008

*

És aquesta la única dignitat que posseeix la felicitat. L'agraïment. L'únic que es pot fer amb la felicitat és estar-li agraït. Un no pot ser feliç, sinó estar amparat per la felicitat: igual que un nadó en el ventre de la mare, no s'és conscient fins que un s'hi troba fora. Qui es consideri feliç, o és un mentider o està confonent sentiments i conceptes. A la felicitat o se la pot desitjar, no se la pot voler, no se la pot cercar. Només se li pot estar agraït, agraït per aquells suposats moments en què un fou feliç. És aquesta la única dignitat que conté la felicitat, que et converteix en una persona agraïda. Agraïda però no feliç. Com a molt et pot convertir en una persona preparada per donar les gràcies i que, en el moment de fer-ho, et gires i et prepares per actuar. Actuar, actuar, actuar, és per això pel que estem aquí. És un gran error creure que em vingut per ser feliços.


per Andreu Vidre

Què és veritat? (Crist i Pilat), Nikolai Ge, 1890

Què és veritat? (Crist i Pilat), Nikolai Ge, 1890
<< Tota veritat és, al capdavall, creença>> [Novalis]
A cada model d'Estat li escau
un model de prostitució.
Qui és la puta a l'Estat del Benestar?
-preguntà el reu-.
El benestar -respongué el Senyor.